Sostenibilitat ambiental i carreteres: conceptes oposats o compatibles?

Experts en l’àmbit del transport per carretera van debatre sobre la sostenibilitat d’aquestes infraestructures divendres 20 de febrer a la clausura de la jornada tècnica ‘Seguretat, Sostenibilitat i Intel·ligència: nous reptes, noves carreteres’ 

ANDREA ZAMORANO (zp_andrea). La protecció del medi ambient és compatible amb un sistema de transport basat en la carretera? Com podem fer que les carreteres siguin sostenibles ambientalment? El debat que clausurava la jornada tècnica ‘Seguretat, Sostenibilitat i Intel·ligència: nous reptes, noves carreteres’, titulat ‘Carreteres Sostenibles’, semblava que respondria aquestes preguntes. El col·loqui dirigit a experts del sector de la carretera, organitzat per l’Associació Espanyola de Carreteres, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona va ser enfocat de forma diferent.

Els tres ponents i el moderador durant el debat sobre carreteres sostenibles. // Andrea Zamorano

Els tres ponents i el moderador durant el debat sobre carreteres sostenibles. // Andrea Zamorano

Des d’un primer moment el moderador va deixar clar que malgrat la sostenibilitat té una triple vessant, la financera, la social i l’ambiental, la que més interessa a aquest sector és la financera. Va ser l’eix principal del debat. Però alguns dels pocs punts relacionats amb el medi ambient que es van tractar, van resultar ser molt rellevants.

1. ¿Qui contamina ha de pagar?

Sembla que la màxima ‘qui contamina paga’ es veu com una imposició inevitable a llarg termini. Segons Mateu Turró, catedràtic de transports a la Universitat Politècnica de Catalunya i ponent en el debat, “dintre del global lo normal seria que els que contaminessin més, paguessin més”. Tot i que matitza que “globalment el sistema [de carreteres] ja paga suficients impostos, de fet més del compte, i paga també suficient pel tema de contaminació” una altra cosa és que “parts individuals del sistema paguin adequadament per la contaminació”. Per tant, del que s’hauria de tractar és de “posar millor els impostos” sense augmentar-los globalment, per exemple discriminant positivament als vehicles menys contaminants o introduint peatges dins de les ciutats. També va apuntar que una part del que es pagués per contaminar s’hauria de compensar baixant altres impostos del sistema, per exemple l’impost de matriculació.

Una idea generalitzada en el sector és que es discrimina en negatiu a la carretera. Turró va insinuar que si es recapten tants impostos a través del sistema de carreteres és perquè són molt fàcils de cobrar. Un altre dels ponents, Miguel Ángel Ochoa, president de la Fundació Francisco Corell, també va insistir en el tema dels nous impostos. Ochoa considera que abans d’afegir un nou impost al sector caldria “revisar tots els impostos existents” per comprovar que siguin correctes. També va aportar dades d’un estudi de la fundació que presideix respecte el total contribuit pel sistema de carreteres en la recaptació de l’Estat. L’any 2012 va aportar 22.600 milions d’euros, mentre que la inversió en aquestes infraestructures només va arribar als 5.317 milions. ¿Un sistema de carreteres injustament o necessàriament discriminat?

2. Transport del futur

La diferència entre transport públic i transport privat es difuminarà progressivament, segons Mateu Turró. “Tindrem uns sistemes de transport molt més globals i integrats“, explica. Es combinarà el transport públic amb el ‘carsharing’, compartirem cada cop més el cotxe privat. Això es deu, en part, a un canvi de tendència entre els joves que cada cop “tenen menys interès en tenir cotxe”. Una altra novetat serà la conducció automàtica. Els vehicles sense conductor contaminaran menys, sobretot si són elèctrics. Per tant, tindrem un model “menys agressiu” i Turró vaticina que “el debat sobre el medi ambient es reduirà sensiblement” el que farà que “la carretera segueixi sent l’element fonamental” del transport terrestre. D’altra banda, Miguel Ángel Ochoa va explicar que la millora en la construcció de carreteres les farà més sostenibles. Fent referència a un altre estudi de la Fundació Francisco Corell, Ochoa va apuntar que circular per carreteres de nova construcció pot reduir al voltant d’un 12% les emissions dels cotxes que hi circulen, en comparació amb la circulació per carreteres més antigues.

3. ¿El ferrocarril és la solució?

En el debat va quedar clar que el ferrocarril és l’enemic del sector de la carretera. La resposta dels ponents és un no rotund. Turró va afirmar que “el ferrocarril no serveix per a la major part de les coses que s’estan fent” en matèria de transport. També va criticar durament la política europea de transports. Segons Turró la UE identifica erròniament que la “solució és el ferrocarril” mentre que enfoca el transport per carretera com quelcom “que s’ha d’intentar evitar”. A més va recalcar, amb una certa ironia, que el Llibre Blanc de Política de Transports de la Unió Europea en la práctica “no és un llibre de transport sinó de medi ambient“. Sembla que per a la UE el repte de fer sostenible el transport terrestre passa per apostar pel ferrocarril ja que en l’actualitat el transport rodat per carretera i ciutat no és sostenible mediambientalment però ¿ho podrà ser en un futur?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s